CRONICA DEL KM VERTICAL 2012

Ahir diumenge 15 de gener va haver-hi una nova edició del quilòmetre vertical de gandia, enguany era la tercera vegada que participàvem, encara que les dos anteriors havien sigut caminant i enguany per fi ho féiem corrent, al monduber ho havíem també pujat amb bicicleta i ja només ens quedava pujar-ho corrent, fa tres anys quan ens apuntem per primera vegada com a caminants i miràvem als corredors, els miràvem amb respecte i ens déiem entre nosaltres ostres estos van corrent, ara hem anat corrent nosaltres.
Després d’haver participat durant l’any 2011 a diverses carreres, i haver entrenat prou, havia arribat el moment d’afrontar esta dura prova, la veritat és que no té res a veure una carrera de muntanya amb qualsevol carrera per asfalt , la muntanya és mes exigent i mes dura.
Per diferent motius només acudim Domingo, pablo, i un servidor.
Domingo a qui no li agrada córrer, i que havia fet la promesa que s’apuntaria a una carrera i esta seria la carrera a la qual anava a apuntar-se.
La setmana anterior havíem entrenat des de la pedrera de xeresa, però la carrera d’este diumenge serien 7 quilòmetres mes que la setmana anterior.
Domingo i jo ens havíem marcat pujar-la en menys de dos hores per a això havíem de córrer en en 30 o 35 minuts la primera part de la carrera, que és mes plana, i és fins al primer avituallament en l’antiga pedrera de marxuquera.
Les previsions del temps eren bones, així que a part del fret de les primeres hores del matí sabríem que tindríem bona temperatura al llarg de la carrera i quan comences a córrer ja entres ràpidament en calor. A les 8:10 ja estàvem a beniopa, ens en vam anar a la cafeteria de tots els anys a prendre’ns un café. El dissabte el meu amic Domingo ja havia arreplegat els dorsals, així que ja teníem una cosa avançada, els corredors i caminants anaven arribant, ens llevem el xandall i col·loquem la roba en una bossa d’esport, amb roba seca per a canviar-nos quan arribarem a la cima. Entreguem les bosses a l’organització que serien els encarregats de pujar-la amb un camió, prompte veiem els nostres amics pablo i juancar, i anem saludant gent coneguda, falten 30 minuts per a les nou i comencem a córrer per a calfar pel llit del barranc, fem unes estirades i ens col·loquem en l’esbossa d’eixida falta 10 minuts, connecte el garmin perquè agafe el senyal de gps perquè ens informe dels kilometres que anem fent corrent, a les nou l’alcalde de gandia fa el senyal d’eixida mes de 700 corredors comencem la carrera eixim rapid,el llit del barranc és ample i de moment nohihan coles . em mire el relontje anem per davall de 5 min. en gire per a veure com va Domingo veig que el tinc darrere.
prompte s’acaba el barranc i agafem un cami mes estret i es fa un tapo, no es pot a penes a delantar anem a 5 min no es pot córrer mes ràpid hi ha massa gent em vaig girant diverses vegades per a controlar que Domingo va darrere de mi, i seguix aguantat bé, de sobte una gran tapo, el camí s’ha convertit en una senda on només passem d’un en un, perdem quasi un minut parats, ja hem passat dos quilòmetres pablo ens a avançat i no ens n’hem adonat creia que el teníem darrere, ens fiquem en el llit d’un barranc, grans pedres se’m claven en el peu esquerre note dolor, avancem a pablo no va còmode per les pedres, anem a un ritme lent de 6 minuts però les pedres castiguen els músculs, anem quasi mes botant que corrent, prompte eixim a un camí asfaltat pocs metres però note alleugeriment en els peus, i de nou per una altra senda , ja portem quasi 6 quilòmetres ja falta poc, i de sobte una forta rampa al cami anem caminant no es pot córrer es forma un altre tapo, en posse les mans en els genolls perquè m’ajuden a pujar, Domingo va uns metres per davant es desevol millor que jo caminant cap amunt se li nota com un peix en l’aigua, arribem dalt i despres d’una lleugera baixada que ens conduïx a la pedrera esta el primer avituallament ens prenem dos gots d’aigua no mengem res solit, portem 35 minuts de carrera, anem bé de temps però em note cansat el camí no és còmode per a córrer i note el peu esquerre dolorit , Domingo em comenta que ara ens queda el que havíem entrenat la setmana anterior, si li responc però amb 6 km mes ara, es riu, ens queda el mes dur i prompte ho veiem, forts desnivells, Domingo va be sempre uns metres per davant .
en el km 8 note que estic un poc marejat crec que em falta menjar un poc de sucre li heu dic a Domingo, em recorde de que el meu amic salva la nit anterior m’havia comentat que agafara algun gel, tant de bo li haguera fet cas, falta ja poc per al segon avituallament, allí mengem un poc: plàtan amb un poc de mel i dàtils bevem aigua i aquaris i continuem a corrent suaument, esta un poc pla fins al km 10.
ens falta dos km. Però ens que queda el pitjor de tots mes que córrer és una escalada a la muntanya tardem 20minutos a recórrer el penúltim km. Arribem dalt al final i veiem la meta a 800 metres és quasi pla però és a través de muntanya, acelerem un poc veig el rellotge 1:45 ho anem a aconseguir Domingo va per davant uns metres, arriba a la meta i m’espera, ens abracem i entrem junts en la meta, al final 1:47:53.
ens dol tot però estem contents i orgullosos, a valgut la pena.