Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ja hem pujat les antenes de pego, i damunt xopaets paca casa,
hem eixit de daimus a le 7:30 cara a pego, anavem rodant poc a poc ja que sabiem la bestia que ens esperaba, hem arribat a pego i abans de escomensar el infern ens hem a parat en un baret a fermos un cafenet, per si era el ultim abans de morirmos pujant la bestia. despres per el paseig del calvari a buscar la carretera de les antenes, una vega escomenses a pujar hihan 2 km de autentica paret, aixo es una paret, empinat com la mare que heu va parir, i els ultims 500m abans de arrivar al camp de tir es cum lauden, hi ha que posar tot el desarrollo perque aixo no heu puja ni el contador.
una vegada pasem el camp de tir hi ha un descansillo de tres kilometros, que jo recomende que els agafeu en calma i que recupereu, per lo que te que vindre, perque despres venen unes rampetes de la pata del macho, i per finalitzar el ultim kilometro es fa mes en el cap perque veus les antenes davant de tu, que en les cames, cuant ja estas d´alt, arrives agotat completament, el que puje les antenes es pot dir que es ciclista de matricula de honor, les antenes el donen el titul de graduat.
hui em anat juan, salvador, i joaquim. tindrem que repetirles un altre dia perque vinguen tots els membres del grup que falten per pujarles.
cuant tornavem paca casa a escomensat a caure el diluvio universal, i hem agafat una xopa de oscar de holiwod. al final cansats com a burros, i remullats com un sigro de putxero.
¡VIVA LAS ANTENAS DE PEGO !
asi les fotos de la aventureta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario